A la Catalunya Nord,
ben a prop dels contraforts dels Pirineus, hi ha la Vila de Ceret, que es un
lloc ben curiós.
A part de la bellesa
de l’entorn, destaca per el cultiu de les cireres (d’aquí el seu nom), però
també per haver estat lloc de trobada o de residència temporal de nombrosos
artistes, com per exemple en Pablo Picasso. El seu Museu d’Art Modern alberga
nombroses pintures i escultures d’aquest autor. Una altra curiositat xocant es que a
Ceret hi ha una Plaça de Toros en funcionament, des de l’any 1922, i a més, la
tradició taurina de la zona es remunta al segle XVI.
Doncs be, l’any 1266
en Pere d’Arquer, procedent de Ceret, es va casar amb na Brunissenda de
Goscons, pertanyent a la familia propietaria de la finca on avui en dia s’aixeca
aquesta masia, a la Vall de Goscons i passaren a adoptar el nom de Arquers de
Goscons, esdevenint una familia ben important en la constel.lació del senyoriu
feudal de l’època. Tambe eren castlans de Montpalau i Senyors de Sacreu.
L’adveniment del
ceretà suposà canvis importants ens els conreus de la zona i especialment en el
cultiu de les cireres, que han aportat fama a Arenys de Munt.
De la casa original
dels Arquer-Goscons, es troben referències des del Segle X: era una
fortificació que havia estat bastida sobre antics basaments de l’època romana,
tot i que podrien ser anteriors, donades les restes arqueològiques que s’hi van
trobar quan la restauraren a meitats del Segle passat per a destinar-la a
residència estival.
La construcció actual
es va fer sobre l’anterior edificació fortificada que va passar nombroses
vicissituds en el temps: Quan la Guerra de Successió i degut a l’alineació dels
Arquer amb el bàndol austriacista, va ser atacada i pati greus danys.
Restaurada un cop acabada la Guerra, es van canviar les característiques de
caire militar transformant-se en una mansió rural.
Novament va ser
destruïda i cremada el 1812, quan la Guerra amb el Francés i com a represàlia
pel recolzament que els Arquer havien donat al General Francesc Milans del
Bosch i Arquer, sí, sí, el rebesavi d’en Jaume Milans del Bosch, el que va
treure els tancs al carrer a València, el 1981.
En els anys quaranta
del Segle XX es va procedir a la restauració de l’edifici i va ser aleshores
quan es van trobar dos hipogeus visigòtics, un en estat inaccessible i un
altre, a uns 20 m. de profunditat per sota del celler de la casa, configurat
per una sala rodona, set urnes i una creu càtara al mig de la sala.
En els anys quaranta
també, aquest palau va ser centre de conspiracions monàrquiques, en les que
sembla que hi participaven entre altres en Jose M. De Areilza, valedor
monàrquic i propiciador de la transició del ’78, en Viver i el propi Don Juan.
Per la època, i tenint en compte el càrrec de l’ambaixador Areilza a prop d’en
Franco, es possible que preparessin la reunió que va tenir lloc a bord de
l’Azor el 1948 i que permeté la vinguda d’en Joan Carles a Espanya, per la
seva educació.
En el 1813 els Arquer
de Goscons van perdre el dret al manteniment del títol nobiliari de barons,
però la nissaga ha proporcionat personatges de tota mena: governadors,
eclesiàstics, naviliers, militars, notaris, polítics, escriptors, directius de
“La Caixa” o del “Cercle del Liceu” i fins i tot l’únic lama català, conegut per
el nom de Lama Djinpa.
El descobriment dels
hipogeus i el coneixement de que fins el Segle XIV s’hi celebraven allí cultes
herètics i mitriàtics d’inspiració càtara, ha donat peu a que a la casa se li
atorgui un halo misteriós de reminiscències esotèriques, sobretot durant
l’època en que va estar abandonada. No s’ha d’oblidar que el lloc es a prop del
conegut Pla de les Bruixes de Vallgorguina, famós per les abundants restes
neolítiques disseminades i per la llegenda sobre els ritus iniciàtics que
celebraven allí les organitzadores d’aquelarres.
Finalment, la família
Arquer-Goscons i la seva casa han estat escollits per molts escriptors com a
personatges i escenari de moltes novel·les, com ara “El vidu Rius” o “La
Catedral del Mar”.
Inventari Patrimoni Arquitectónic de Cataliunya - 8282
Bens culturals d'interés nacional
