Si busqueu un escenari per una sèrie de terror, no ho
dubteu, visiteu aquest edifici d'Alella i de bon segur que satisfarà les
vostres expectatives.
En
Pere de Cardona i Requesens, Governador de Catalunya, va adquirir la finca de
la Masia Torrella a meitat del segle XVI i d'aquí el nom de Cal Governador. La
família Cardona va ser un llinatge sempre vinculat a la noblesa, als poders
eclesiàstics i a la governació.
El
seu posicionament en el Compromís de Casp per mitjans del bisbe Pere de
Cardona, va ser en primer lloc el de donar recolzament als “urgellistes”, es a
dir als partidaris d’en Jaume II d’Urgell, successor més pròxim en la
linia dinàstica del Rei Martí l’Humà, que traspassà sense descendència. Com es
conegut, aquesta no va ser la opció que triomfà i a més quan es produí l’any
1412, els Cardona van passar a donar suport al Ferràn I dels Trastàmara,
deixant penjat al d’Urgell, que històricament es conegut com el “Dissortat”
Més
endavant també, la família Cardona i en el seu nom en Pere de Cardona i Requesens,
va donar suport al Rei en Joan II i la seva dona, na Joana Enriquez quan la
Guerra Civil Catalana del 1462. De fet, el pare d'en Pere es deia de segon
cognom Enriquez, doncs era fill de Joan Ramon Folch IV de Cardona i de na
Aldonza Enriquez, germana de la reina Joana.
Actualment
la successora viva d’aquest llinatge es na Casilda-Ghisla
Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba, XXI Duquessa de Cardona.
Desprès
de la mort d’en Pere de Cardona i Requesens i durant un interval de temps,
la finca passà a ser propietat de l'Andreu Benet i Dams qui li
canvià el nom per el de Torre de Dams, però el 1693 novament la comprà Manuel
de Llupià, que també fou Governador de Catalunya i des de aleshores li quedà
definitivament el nom de Torre del Governador.
La
finca fins a finals del segle XIX va passar per mans de diferents persones,
gairebé totes embrancades amb la noblesa catalana o amb estaments
governamentals: el Comte de Santa Coloma en Joan Queralt i Xamar, el també
Comte i Governador, Joan Baptista Queralt, en Joan Queralt i Bucarelli, Marques
de Vallehermoso...
El
1887 canvià de mans novament, adquirida per l'Antoni Borrell i Folch en una
subhasta, com a conseqüència de dificultats financeres de
l'anterior amo, en Josep Gallart i Forgas, indià nascut a La Bisbal, que
feu fortuna en l’industria del sucre a Puerto Rico. Aquest Gallart també era
propietari del Palau de les Heures a Barcelona.
L'Antoni
Borrell va ser un empresari i polític català, diputat pel Partit Conservador a
les eleccions espanyoles del 1884 per la demarcació d'Arenys de Mar i va estar
casat amb Mercedes Coll i Pujol, que va morir el 1909. No havent tingut
descendència, en Borrell va decidir deixar totes les seves propietats perquè
fossin destinades a l'educació dels nens sense recursos el que es va realitzar
per conducte de la Fundació Institut Borrell. El mecenes va traspassar un any
desprès que la seva esposa.
Durant
el temps que l'Antoni Borrell va tenir la finca hi va fer importants
reformes en les edificacions i en els amplis jardins que les envolten. En
les obres, el disseny i la decoració hi van tenir molta inspiració el seu
germà, el pintor Marià Borrell i Folch i l’arquitecte Guitart i Lostaló.
La
finca i el seu objectiu van passar diverses vicissituds durant el segle XX.
L'any
1936 els escolapis van haver de deixar la institució degut a la situació
política i es reconvertí en asil per nenes d'un orfenat d'Alcalà de Henares.
Ens els anys quaranta havent tornat els pares escolapis, va utilitzar.se com a
casa de colònies i va reprendre l'activitat formativa fins que a finals dels
setanta, acabà aquesta definitivament, sobretot amb motiu de la necessitat
d'adaptar les estructures de l'escola a les exigències de les normatives
sobre edificacions destinades a educació. Fins a finals de segle les instal·lacions
es dediquen a diverses utilitzacions: van seguir com a casa de colònies,
esportives i ubicació de l’Escola Agrícola del Maresme, per realitzar
pràctiques hortícoles i de jardineria.
L'any
2000 la Fundació Institut Borrell ven la finca a una immobiliària del Banc de
Sabadell i començà la degradació fulminant de les instal·lacions que en
l'actualitat estan molt malmeses i descuidades. Abans es podia visitar i vaig
provar d'entrar-hi per donar-hi una mirada, però em va ser impossible per les
mesures que l'Ajuntament d'Alella ha instaurat a fi d'evitar el vandalisme.
La
finca es propietat ara de la Caixa i del BBVA. S'han presentat projectes per a
convertir-la en un hotel, en equipaments, en biblioteca...però l'elevat cost de
la rehabilitació i adaptació ha impedit per el moment que cap d'aquests
projectes fructifiqués.
Es
una veritable llàstima
Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya - 8135
Bens Culturals d’interès nacional
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada