A Tiana hi ha algunes d'aquestes construccions. D'economia basada en els conreus ja des de l'època romana - molta vinya, les caves Parxet son d'allí - a les acaballes del segle XIX les masies van anar reconvertint-se en cases d'estiueig, afavorides per la seva proximitat a Barcelona, 15 km. Una d'aquestes masies es Can Nolis, adquirida per els avantpassats dels actuals propietaris.
Joan Nolis era ebenista, fabricant de mobles de luxe a Barcelona, estil Lluis XIV, XV i XVI preferentment, amb moltes referencies de participació en exposicions de mobiliari d'aquest caràcter, nacionals i internacionals. A finals del XIX van adquirir la masia anomenada fins aleshores Can Monràs, i la van reformar per a casa d'estiueig tot i que van acabar per a traslladar-se a viure-hi. La casa es ben be un museu, ja que conserva no tant sols peces de mobiliari del que fabricaven, també una gran col·lecció de quadres, molts d'ells del gendre del rebesavi, el pintor tarragoní Miquel Fluixent.
Joan Nolis va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i això va donar ocasió a que quan Alfons XIII va venir a Barcelona per la inauguració de l'Exposició Universal del 1888, li fabriques una cadira sense cost per l'Ajuntament, a condició de quedar-se-la desprès.
Igualment un Nolis va ser alcalde de Tiana en els anys 29-30 del segle XX. A l'actualitat a la masia a més de dedicar-se a la agricultura en els terrenys que l'envolten, hi tenen un viver de
plantes.
La butaca de l'Alfons XIII
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada