Masia Freixa

 

A Terrassa s’hi troba enclavat al bell mig de la ciutat el Parc de Sant Jordi.

Es tracta d’una àrea de jardins d’estil romàntic que envolten la Masia Freixa, una edificació  d’estil modernista, inspirada clarament en l’arquitectura gaudiniana, però amb característiques pròpies que la defineixen particularment.

 

Aquesta edificació  realitzada a l’any 1896, havia estat en principi destinada a fàbrica de filats.  Però el propietari, en Josep Freixa i Argemí va decidir convertir-la en la seva residència particular, encomanant la reforma a l’arquitecte Lluis Muncunill que la dugué a terme entre el 1907 i el 1910. Altres professionals que hi van intervenir van ser en Joaquim Vancells, que dissenyà el mobiliari del que se’n conserven moltes peces i el pintor Rafael Benet, que va dissenyar els jardins.

 

En Freixa havia nascut a Olot el 1862, de mare egarenca. Més endavant  la família es traslladà a Terrassa, amb el propòsit de establir-hi la seva fàbrica. Varen adquirir uns terrenys que en la època no formaven part del nucli urbà i al damunt d’una antiga masia van fer edificar la primera construcció fabril i d’aquí ve la denominació com a Masia. Aquest industrial, que va donar una gran empenta al sector del tèxtil egarenc, va morir el 1925.

 

La Masia continuà en mans de la família,  però quan la guerra civil va estar expropiada. Desprès de la contesa la família la va poder recuperar i la va fer servir com a segona residència, fins el 1958 que la vengué a l’Ajuntament de Terrassa.

 

Ha estat Conservatori de Música i posteriorment Seu del Servei Municipal de Turisme, de la Sindicatura Municipal de Greuges i de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya. Es pot visitar normalment.

 

Cada any a primers de Maig s’hi celebra la Fira Modernista de Terrassa, a la que molts egarencs assisteixen guarnits amb vestits característics d’inicis dels Segle XX.

 

 

 

Palau Gari

 

Aprop d’Argentona i amagat en mig de boscos i conreus es troba aquest palau, que sorprèn només veure’l. El va dissenyar i construir entre el 1898 i el 1900 l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch per encàrrec del financer Josep Gari i Cañas, que era cosí seu.

En Gari havia estat apoderat de l’Evarist Arnús, fundador de la Banca Arnús, especialitzada en activitats borsàries. A part de banquer i financer, també va exercir de polític.

 

L'Arnús, que morí el 1890, va llegar el negoci financer a un nebot seu, en Manuel Arnús, que era metge i a qui havia estat el seu apoderat, en Josep Gari, que era l'expert en els temes financers. Van establir la raó social Manuel Arnus i Cia., que el 1908 finalment es transformà en la Societat Anónima Arnús-Gari i funcionà fins que el 1942 l'absorbí el Banco Español de Crédito. En Garí morí el 1925.

 

Tant l’Arnús com en Gari devien de tenir gustos semblants en matèria d’habitatge. El primer va adquirir una gran extensió de terrenys a Badalona, ciutat per la que havia estat diputat. Aquests terrenys avui son de propietat pública i coneguts com Jardins de Ca l’Arnús. Una mica descuidats per cert i el que fou la residencia, en la que es diu que es va allotjar  l’Alfons XII quan la Gran Exposició del 1888, està completament malmesa i abandonada.

En Gari també es va fer amb una extensió impressionant de terreny a Argentona i es on va fer construir l’esmentat Palau Gari, que actualment es de propietat privada i no es pot visitar. No obstant la magnificencia de les instal.lacions es pot albirar perfectament des de l’exterior a travers d’una tanca que per si sola ja es una obra d’art.

El palau te apariencia externa de fortalesa, amb espitlleres, garites de vigilancia i demés elements propis d’una construcció defensiva. Un element a destacar, ubicat en el jardi davant de la casa, es una font de cristall de baccarà amb una estatua de Mercuri, que en Garí va adquirir a Josep Altimira, un indià que tot i haver fet una gran fortuna a Cuba, va acabar arruinat.

En Puig i Cadafalch no va dissenyar unicament l’edifici, també la decoració interior, els elements ornamentals,  mobiliari, les làmpades, etc.

 

Hi ha una esglesiola, la capella del Cros, construida el 1929.

 

Llàstima que no es pugui visitar, perquè si el que es pot apreciar dels jardins i les construccions des de l'exterior es impressionant, la descripció del que s'hi pot trobar a l'interior fa sospitar un festival d'art modernista.