16 de gen. 2022

Sant Pol, quina hora es?


 

Hi ha una llegenda que parla de la instal·lació a Sant Pol de Mar d’un rellotge de sol al que li van posar una teulada perquè els elements atmosfèrics no el fessin malbé. D’altra banda la teulada impedia que el rellotge complís amb la seva funció informativa horaria.

M’he passejat per Sant Pol i no he trobat rastre d’aquest rellotge i si únicament del de la fotografia, que es més que res un reclam publicitari de l’Administració de Loteries que hi ha a sota.

Investigant una mica però, he trobat aquesta edició de Març del 1890 del diari “El Santpolench” en la que s’inclou una versió diferent de la historia del rellotge de Sant Pol. Aquesta versió està relacionada amb les vicissituds que la població va patir quan la guerra de successió al 1714, que van comportar la destrucció de les campanes i del rellotge “pùblich”.

El monarca va prohibir la reconstrucció del poble i els habitants havien de refugiar-se en tendes i en les barques a la platja, sotmesos a les escomeses de les tropes d’en Felip V, de les que no podien ser avisats per les campanes i d’aquí sembla que sorgí la dita “quina hora es?” que els santpolenchs utilitzaven de forma satírica per referir-se a la pèrdua de les campanes, del rellotge i de les llibertats nacionals.

 




 


 


10 de gen. 2022

El Castell del Comte (o de Godmar)

 

 

De vegades tens noticia d’algun indret proper  que pot ser interessant i et decideixes a desplaçar-t’hi per a conèixer-ho.

 

En una aplicació d’Internet m’havia aparegut el nom del Castell del Comte, ubicat a Badalona, que desconeixiem tant jo com la meva dona, tot i que ella n’és nadiua d’aquella ciutat.

 

I vam decidir acostar-nos hi seguint la curiositat impenitent que em desperta el visitar llocs que amaguen historia al darrera dels seus murs. La ubicació es al barri del Pomar Alt, per damunt de la B-20, en temps coneguda com la Pota Nord.

 

Veiérem un rètol molt deteriorat que anuncia la ubicació de l’esmentat Castell i només havent avançat pocs metres vaig pensar que no podia ser que s’hi arribes per aquell camí, tal es el seu estat  de deteriorament, ple de deixalles, restes de mobiliari llençats en els marges i brutícia. Tant era així que vaig fer marxa enrera per a buscar un altre accés.

 

Però pel retrovisor vaig veure reflectit l’edifici i vaig pensar que malgrat tot sí que aquell era el camí. Dono la volta altra vegada i aquest cop vam arribar al final de l’esmentat camí, que finalitza tot just a la ubicació del Castell.

 

D’aquest edifici se’n te constància des de l’any 1030, però tenint en compte troballes arqueològiques properes, es possible que fos bastit sobre restes de construccions més antigues, de l’època romana o fins i tot ibera. Els terrenys foren adquirits l’any 999 pel bisbe de Girona, Godmar, el que possiblement dones lloc a l’altre nom pel que es coneix: Castell de Godmar.

 

El territori s’anomenà la Quadra de Blanes, degut a que el Rei en Jaume el Conqueridor li va atorgar com a reconeixement a un Cavaller que va col·laborar amb ell a la conquesta de Mallorca:  Onofre de Blanes.

 

Tot i que l’edifici conserva traces d’elements arquitectònics gòtics, la realitat es que l’aspecte actual es deu a les reformes realitzades al segle XIX, que li donaren l’aire de castell medieval que te. En la seva renovació van ser aprofitats elements de l’antic Castell de Centelles, actualment derruït.

 

L’origen de la línia dels propietaris rau en la unió de la Casa de Centelles de l’Osona, amb la Casa de la Quadra de Blanes, de Badalona el 1674. Anteriorment membres de la Casa de Centelles s’havien establert a València, a Nul·les amb forta penetració als estaments nobiliaris de la zona i va ser l’esmentat any quan a conseqüència del casament d’en Vidal de Blanes amb Toda de Centelles es declarà la unió dels Blanes-Centelles.

 

Membres d’aquesta nissaga però van establir llaços matrimonials amb altres representants de la noblesa valenciana i aragonesa fins arribar als actual propietaris del Castell Godmar, els Marés-Saavedra, tot seguint la línia dinàstica.

 

Aquests i des de  l’any 2010 han transformat els terrenys circumdants en un camp de Pitch & Putt. I com no podia ser d’altra manera, les instal·lacions es dediquen també  a l’organització de casaments, banquets, reunions, etc. Ah! I a escenari per series de TV.