Es conegut que a Catalunya entre els anys 1885 al 1910 es va produir una notable eclosió de l'arquitectura modernista, propiciada per la presencia de grans arquitectes com Rogent i Amat, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i el propi Antoni Gaudí, entre molts altres. I també per la presencia d'una burgesia propietària de grans negocis, que aprofitant aquesta corrent va encomanar la construcció de palaus, edificis, cases i també monuments funeraris, que els donaven una empremta especial en el seu àmbit econòmic i en la seva projecció social.
A la Casa Coll i Regàs vull referir-me en particular, dissenyada per
l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, dissenyador de nombrosos edificis
modernistes per tot Catalunya i natural de Mataró, on va néixer.
Joaquim Coll i Regàs fou un
empresari del sector del tèxtil, nascut el 1855 i descendent d'una família que
arrencant des del seu besavi, s'havia
dedicat a la fabricació de peces de calceteria, mitges i gèneres de punt en
general. A part dels mercats peninsulars, va tenir una gran projecció cap
mercats centre americans, Cuba i Puerto Rico.
L'any 1897 va decidir transformar
dues cases de la seva propietat, situades en el Carrer Argentona de Mataró, per
a habitatge propi i li encomanà el projecte a l'esmentat Puig i Cadafalch, que
el va dur a terme, tot i que no va ser ell qui va signar els planells de la
construcció, segurament per temor a una possible incompatibilitat al haver
estat l'Arquitecte Municipal.
Joaquim Coll no va ser un
empresari típic de l'època. De fet, els seus competidors i altres empresaris el
consideraven ben malament degut a les seves accions i reconeixements per al
empleats de la seva fàbrica: va instituir un Patronat d'Obrers i Obreres l'any
1892, que estipulava la percepció d'estipendis per els treballadors i
treballadores en situació de baixa deguda a infermetat o per part. A les dones
se'ls reconeixia un permís d'un mes abans i un mes posterior al part.
Va ser el primer empresari que
permeté l'acabament de la setmana laboral el dissabte al migdia i promogué
salaris per damunt dels usuals en el sector. Tot això com he assenyalat, li
procurà l'animadversió de la resta d'empresaris de la ciutat i per contra, el
reconeixement dels seus empleats i de organitzacions i premsa de caire
republicà, que així ho manifestà a la seva mort el 1904. També era conegut per
les seves accions de mecenatge en l’ordre social (Hospital de Mataró) o
artístic (Coral La Perla).
Joaquim Coll es casà una
primera vegada amb Maria Magdalena Surià i Prats i tingueren cinc filles i un
fill en l'espai de set anys, del 1882 al 1889. Aquest darrer any va morir la
dona.
Casat en segones núpcies amb
na Dolors Jaumandreu, la família va començar a viure en la casa del carrer
Argentona l’any 1898. L’any 1903 l’industrial va emmalaltir d’una infermetat
mental que va dur a la seva inhabilitació i de la que en va morir l’any 1904,
el dia abans de la celebració de Les Santes de Mataró.
La fàbrica havia experimentat
una notable davallada econòmica, degut a la malaltia del seu propietari i també
per la pèrdua del mercats centre-americans. Tant va ser així que una setmana
abans de la seva mort l’havien subhastat i se la va quedar el metge barceloní
Rafael Bofill.
La casa del carrer Argentona
es va vendre també i a finals del segle passat pertanyia a la Caixa Laietana,
que va utilitzar part dels jardins posteriors per a construir-hi un casal per
la gent gran, d’un estil arquitectònic que xoca notablement amb el disseny
modernista de la casa. Actualment la Fundació Iluro gestiona la casa Coll i
Regàs i s’hi poden fer visites guiades.
https://www.casacolliregas.cat/activitats/visites-guiades/
Aquesta làmpada es l'original, 
