Can Godó de Teià

          

Passejant per Teià es pot veure aquesta mansió d'estil neo-medieval, d'aspecte ben antic, però en realitat va ser reconstruïda el 1916 sobre una  anterior edificació, propietat d'en Sebastià Dalmau i Oller.

Aquest home, nascut a Barcelona el 1682, pertanyia a la emergent burgesia mercantil catalana i va intervenir de manera notòria en la Guerra de Successió. El seu pare i ell foren empresonats per la seva orientació austriacista a favor d'en Carles III i alliberats el 1705 a l'entrada de les tropes aliades a Barcelona. A partir d'aquell moment es destacà, mobilitzant de la seva butxaca una companyia de cavallers amb la que participà en diverses batalles i posteriorment en les Juntes de Defensa durant el setge de la Ciutat.

Desprès de la caiguda de Barcelona, va ser detingut per les tropes borbòniques, curiosament en el curs d'una partida de cartes que estava jugant amb el General francès Guerchy. Empresonat durant onze anys a Alacant a Pamplona i a Segovia, fou alliberat el 1725, marxant immediatament a Viena, on es va incorporar a l'exercit d'en Carles III, en el que va arribar al grau de Tinent General de Cavalleria.

A les primeries del segle XX els Godó van adquirir aquesta finca i en Ramón Godó i Lallana, fill i nebot dels fundadors de La Vanguardia, va reformar la propietat en l'any 1916, donant-li l'aspecte que te actualment. En Ramon havia nascut a Bilbao el 1864, però la família va tornar a Barcelona per gestionar el diari, inaugurat el 1881. Malgrat certes deficiències físiques, era un home de gran intel·ligència i sentit financer, que va donar impuls notable als negocis familiars, incloent la indústria tèxtil i la del paper, a més de la periodística.

Va ser diputat pel Partit Lliberal, demarcació d'Igualada, des del 1899 fins el 1907, tot i que la seva activitat parlamentaria no va ser especialment rellevant. Igualada era la ciutat d'on provenia la família Godó.

El Rei Alfons XIII li atorgà la Gran Creu al mèrit militar i li concedí el títol de Comte de Godó, degut a les seves iniciatives, com les d'haver finançat la construcció d'una Casa - Caserna per la Guardia Civil en el Poble Nou.

També ostentà càrrecs en Foment del Treball Nacional i a la Cambra de Comerç de Barcelona.

L'arquitecte autor de la reforma a Teià va ser en Josep Majó i Ribas, que havia construït l'edifici seu de La Vanguardia en el carrer Pelai. Els jardins foren obra d'en Nicolau Rubió i Tuduri.

 

Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya - 9105

Bens culturals d’interès nacional