Si busqueu un escenari per una sèrie de terror, no ho dubteu, visiteu aquest edifici d'Alella i de bon segur que satisfarà les vostres expectatives.
En Pere de Cardona i Requesens, Governador de Catalunya, va adquirir la finca de la Masia Torrella a meitat del segle XVI i d'aquí el nom de Cal Governador. La família Cardona va ser un llinatge sempre vinculat a la noblesa, als poders eclesiàstics i a la governació.
El seu posicionament en el Compromis de Casp per mitjans del bisbe Pere de Cardona, va ser en primer lloc el de donar recolzament als “urgellistes”, es a dir als partidaris d’en Jaume II d’Urgell, succesor més próxim en la linia dinàstica del Rei Martí l’Humà, que traspassà sense descendencia. Com es conegut, aquesta no va ser la opció que triomfà i a més quan es produí l’any 1412, els Cardona van passar a donar suport al Ferràn I dels Trastàmara, deixant penjat al d’Urgell, que històricament es conegut com el “Dissortat”
Més endavant també, la familia Cardona i en el seu nom en Pere de Cardona i Requesens, va donar suport al Rei en Joan II i la seva dona, na Joana Enriquez quan la Guerra Civil Catalana del 1462. De fet, el pare d'en Pere es deia de segon cognom Enriquez, doncs era fill de Joan Ramon Folch IV de Cardona i de na Aldonza Enriquez, germana de la reina Joana.
Actualment la succesora viva d’aquest llinatge es na Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba, XXI Duquessa de Cardona.
Desprès de la mort d’en Pere de Cardona i Requesens i durant un interval de temps, la finca passà a ser propietat de l'Andreu Benet i Dams qui li canvià el nom per el de Torre de Dams, però el 1693 novament la comprà Manuel de Llupià, que també fou Governador de Catalunya i des de aleshores li quedà definitivament el nom de Torre del Governador.
La finca fins a finals del segle XIX va passar per mans de diferents persones, gairebé totes embrancades amb la noblesa catalana o amb estaments governamentals: el Comte de Santa Coloma en Joan Queralt i Xamar, el també Comte i Governador, Joan Baptista Queralt, en Joan Queralt i Bucarelli, Marques de Vallehermoso...
El 1887 canvià de mans novament, adquirida per l'Antoni Borrell i Folch en una subhasta, com a conseqüència de dificultats financeres de l'anterior amo, en Josep Gallart i Forgas, indià nascut a La Bisbal, que feu fortuna en l’industria del sucre a Puerto Rico. Aquest Gallart també era propietari del Palau de les Heures a Barcelona.
L'Antoni Borrell va ser un empresari i polític català, diputat pel Partit Conservador a les eleccions espanyoles del 1884 per la demarcació d'Arenys de Mar i va estar casat amb Mercedes Coll i Pujol, que va morir el 1909. No havent tingut descendència, en Borrell va decidir deixar totes les seves propietats perquè fossin destinades a l'educació dels nens sense recursos el que es va realitzar per conducte de la Fundació Institut Borrell. El mecenes va traspassar un any desprès que la seva esposa.
Durant el temps que l'Antoni Borrell va tenir la finca hi havia fet importants reformes en les edificacions i en els amplis jardins que les envolten. En les obres, el disseny i la decoració hi van tenir molta inspiració el seu germà, el pintor Marià Borrell i Folch i l’arquitecte Guitart i Lostaló.
Aquestes reformes van donar pas el 1916 a la construcció de l'escola dels Escolapis d'Alella, ampliant les construccions ja existents i afegint l'imponent edifici que es veu a la fotografia.
La finca i el seu objectiu van passar diverses vicissituds durant el segle XX.
L'any 1936 els escolapis van haver de deixar la institució degut a la situació política i es reconvertí en asil per nenes d'un orfenat d'Alcalà de Henares. Ens els anys quaranta havent tornat els pares escolapis, va utilitzar.se com a casa de colònies i va reprendre l'activitat formativa fins que a finals dels setanta, acabà aquesta definitivament, sobretot amb motiu de la necessitat d'adaptar les estructures de l'escola a les exigències de les normatives sobre edificacions destinades a educació. Fins a finals de segle les instal.lacions es dediquen a diverses utilitzacions: van seguir com a casa de colonies, esportives i ubicació de l’Escola Agrícola del Maresme, per realitzar pràctiques hortícoles i de jardineria.
L'any 2000 la Fundació Institut Borrell ven la finca a una immobiliària del Banc de Sabadell i començà la degradació fulminant de les instal·lacions que en l'actualitat estan molt malmeses i descuidades. Abans es podia visitar i vaig provar d'entrar-hi per donar-hi una mirada, però em va ser impossible per les mesures que l'Ajuntament d'Alella ha instaurat a fi d'evitar el vandalisme.
La finca es propietat ara de la Caixa i del BBVA. S'han presentat projectes per a convertir-la en un hotel, en equipaments, en biblioteca...però l'elevat cost de la rehabilitació i adaptació ha impedit per el moment que cap d'aquests projectes fructifiqués.
Es una veritable llàstima
