Es la Masia de
Can Teixidor, de la que el darrer propietari fou en Gaietà de Planella i de
Fiveller, Comte de Llar, Baró de Granera i Senyor de Castellcir.
Aquest home fou un humanista ben reconegut en el segle XIX, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Acadèmia de l’Arcàdia de Roma. Va composar nombrosos poemes i realitzà estudis sobre l’historia de Catalunya especialment en l’època romana.
En morir sense descendència el 1863, va deixar constituïda una Fundació administrada per tres marmessors, que han anat succeint-se segons les normes estipulades per el propietari i avui en dia continua sota aquest règim d’administració. La finca estava dedicada a explotació agrícola i tenia un molí que va funcionar fins el 1957 i del que es conserva la maquinaria i la estructura que la suporta. A l'entrada, a ma esquerra hi ha una capella dedicada a la Verge de Montserrat, on està enterrat el darrer propietari.
Aquesta ubicació ha comptat amb presencia humana des de molt antic. De fet en excavacions realitzades s’hi ha trobat testimonis de construccions i materials corresponents a l’època romana. Conegut com a Torre del Molí fins el 1676 va ser un nou propietari, en Jaume Teixidor, qui li va donar el nom que ostenta en l’actualitat.
La mare d’en Gaietà fou una Fiveller, descendent d’en Joan Fiveller, (*) . Na M. Antonia de Fiveller va tenir un cunyat no menys famós, casat amb la seva germana M. Francesca: en Manuel Felip de Amat, el Virrei Amat de qui porta el nom una famosa plaça de Barcelona.
El Virrei devia de ser un personatge de mocador i traca. Nascut a Vacarisses el 1704, ben aviat va destacar per les seves dots militars, participant en nombrosos fets bel.lics, sempre a favor dels Borbons, que el van portar fins la dignitat de Mariscal de Camp. L’any 1755 va ser nomenat Governador de Xile, on va desenvolupar una important tasca, tant en la vessant militar com en la d’obres públiques.
El 1761 va passar a ser Virrei del Perú on va continuar amb els seus objectius de millorar fortificacions i estaments militars a la vegada que realitzava obres d’acondicionament i millora d’infrastructures civils. Això sense descuidar un increment notable de les remeses que s’enviaven a Madrid, doncs no s’ha d’oblidar que a la zona de la seva competència estaven les més productives mines de plata.
Al Perú va conèixer a na Micaela Villegas, que va convertir en la seva amant quan ella tenia 14 anys. En aquell moment ell en tenia 57. La relació va durar 14 anys i devia de ser realment tempestuosa per les abrandades baralles que tenien sense que els importes fer-ho en públic, cosa que les convertia en l’escàndol social d’aquells temps entre les classes criolles que li tenien jurada. Ell li cridava “Perra Chola”, el que va esdevenir en el malnom que li va quedar: la Perricholi.
Van tenir un fill en Manuel Amat i Villegas, que anys més tard col·laboraria amb el General San Martín en l’emancipació del pais, que es va independitzar d'Espanya
El Virrei va ser acusat diverses vegades de corrupció, però se’n va sortir prou be, tot i que el 1776 va ser cessat i tornà a Espanya, on es va casar per poders amb l’esmentada M. Francesca de Fiveller, que van fer exclaustar amb aquesta finalitat. Per ella va fer construir un també molt conegut Palau: La Virreina de Les Rambles. Ell va morir el 1782.
Gaietà de Planella i de Fivaller
