Doncs be, ja us ho explico: aquest pedestal del que he posat avui la fotografia es a pocs metres d’on visc. Aquí el 20 de març del 2011 va tenir lloc la inauguració d’una estàtua, que era al cap d’amunt del pedestal i al peu hi havia una placa. Com veieu no hi son ni l’estàtua ni la placa. L’estàtua era d'en Jordi Pujol i la placa una dedicatòria donant-li el seu nom a la Plaça on es el pedestal.
Aquell dia vaig acostar-me a veure la inauguració. Era un mati de diumenge, d’una primavera jove però calorosa. Desprès de les xerrades testimonials de l’alcalde, en Baliarda, de l’escultor i del propi Pujol, vaig tenir oportunitat de parlar una mica amb ell. Poc m’imaginava jo que tres anys mes tard, el juliol del 2014 en Pujol faria la impactant confessió sobre la deixa de l’avi Florenci.
L’estàtua i la placa van durar poc mes, fins setembre d’aquell any: algú la va llençar a terra i arrancà la placa. La Plaça encara es pot localitzar a nom seu en els buscadors.
No pretenc disculpar-lo. si no va fer mes que burlar la cotització a hisenda, no te excuses. Si hi han mes coses, llum i taquígrafs.
Però d’aquí l’enunciat de la foto d’avui: “així passa la gloria del mon”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada