Em sap tant de greu pensar-ho i dir-ho. Voldria estar equivocat, perquè odio les armes i la violència. Però em temo que no. L'esser humà no ha estat creat (o ha evolucionat) per fer la pau. Masses inferències: el poder, l'ambició, el voler jugar a ser Deus...En el fons els essers humans no deixem mai de ser nens, però no en el sentit positiu de bondat, d'ingenuïtat, d'altruisme. No, no deixem de voler jugar amb joguines. Tecnològiques, sofisticades, terribles, com les armes. Els militarots la coneixen be aquesta sensació i sempre estan demanant increments dels pressupostos per a fer front a una amenaça externa i fent-li el joc a la industria armamentista, que mou enormes cabdals, sobre tot de diners públics. Comptant les "comissions" que els comerciants en guanyen de tot això. Heu jugat a algun videojoc? La major part es basen en fer front a enemics, destruint-los amb la mes variada gama d'estris, fins a arribar a una meta, per a declarar-se guanyador. Ara imagineu-vos el mateix però en una sala de comandament, on algú fixa un objectiu per informació captada des d'un satel.lit. Acte seguit i desprès de rebre la oportuna autorització fa enlairar un dron des de un lloc situat a milers de km. de distancia, que sobrevola l'objectiu fixat polvoritza el lloc de l'objectiu i els voltants, amb les mortíferes armes que porta. Poc importa si en els voltants hi havia una escola, un hospital o es celebrava un casament. Son danys col·laterals.
Però hi han hagut uns "nens" que han jugat amb les seves fatídiques joguines. Com van aprendre amb els videojocs. I es sentiran molt be i es colpejaran els palmells de les mans.
Si jo, com molta l’altra gent, pensem igual que tu. Però, qui li posa el cascavell al “gat” (capitalista?). Qui pot erradicar de l'esperit humà els conceptes apuntats per els “pecats” capitals (de la tradició eclesiàstica?) dels que la nostra naturalesa n'està impregnada?
Si veiem la evolució històrica constatem que els cicles es repeteixen. Període de pau (mes o menys) seguit de període de conflictivitat, mes o menys localitzada, seguit de període d'escalada i guerra, cada cop mes intensa i cada cop mes estesa. Ara penso que estem en el període de conflictes localitzats, que als detentors del capitalisme acèrrim els interessa mantenir per dos motius: per seguir fent negocis i perquè saben que si es passes a una guerra general els riscos de destrucció de les armes actuals son tant greus que podrien suposar la destrucció del planeta. En aquesta situació continguda i "controlada" veig difícil lo de posar el cascavell. Els verds, els ecologistes, els defensors dels drets humans no tenen ni prou poder ni força coercitiva per canviar la situació. Al Brasil cada dia hi han assassinats de persones que defensen la seva terra...O als països eslaus o àrabs, de periodistes que denuncien les corrupcions i el no respecte de la llibertat d'expressió. D'altra banda, una guerra global convencional com les I i II, suposaria abordar un nou panorama? Ho dubto.
I un darrer apunt: els que es mouen com a impulsors de les reivindicacions, quan toquen poder també canvien. Si no, guaita els de "Si se puede". Han passat p.e. a contemporitzar amb una monarquia corrupte i a fer passes endarrere sobre el seu republicanisme.
Aquests canons, que no han disparat mai i només son d'adorn, son els mes tolerables
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada