Desprès de examinar les
circumstancies per les que han travessat històricament els diferents membres
d'aquesta família, arribo a la conclusió de que la seva trajectòria es per
damunt de tot un homenatge al militarisme i si han actuat en favor o en contra
d'un o un altre bàndol ha estat sempre seguint aquesta orientació familiar de professió bèlica.
El 1755 es casaren na Rafaela
Milans del Bosch, filla d'un terratinent de Sant Vicenc de Montalt, propietari de la finca on s'aixecaría el Castell de l'Oliver (o Mas Milans del Bosch) amb en
Ramón Arquer, de la família dels Arquer, els del Mas d'Arenys de Munt. Per
capitulacions matrimonials el marit hagué de canviar-se el primer cognom i va
passar a anomenar-se Ramón Milans del Bosch i Arquer.
Van tenir tres fills i dues filles.
Tots els homes es van dedicar a la carrera militar. El membre més destacat dels
tres, va ser en Francesc Milans del Bosch, que va néixer el 1769.
En Francesc s'incorporà al
regiment de Las Reales Guardias Españolas el 1785 i va anar progressant en la seva carrera fins
que per la seva participació en la Guerra de la Independència contra els
francesos, aquesta va donar un notable salt. La ocupació francesa del 1808 el
va sorprendre quan amb el grau de Tinent Coronel estava aquarterat a la Ciutadella de Barcelona. Com molts
soldats disconformes amb els francesos, va desertar i marxà a la finca dels
seus pares, a Sant Vicenç de Montalt, des d'on va organitzar a les seves
expenses un escamot que mes tard es convertiria en un cos de Miquelets i que es
dedicaven a hostilitzar a les tropes franceses mitjançant una guerra de
guerrilles. Les seves proclames destinades a encoratjar a la seva tropa, no
deixaven de ser curioses: començava els seus discursos de la següent manera
"Catalanes, aunque os considere ignorantes, no tengo más que
recordaros..."
Les autoritats de Cadis van
destinar a un aferrissat lliberal com a
Capità General de Catalunya, en Luis de Lacy, amb qui de seguida va tenir bona
connexió en Milans del Bosch, que també tenia tendències lliberals. Ascendit en Francesc a Mariscal de Camp, va continuar
els combats amb els francesos, que tingueren alts i baixos i alguna anècdota
personal. En un enfrontament que va tenir lloc a Arenys de Mar va aconseguir
derrotar-los i foragitar-los cap a Arenys de Munt, el que no va obstaculitzar
que al dia següent es cases en segones
núpcies a Arenys de Mar.
En tornar a España el, rei Ferràn VII va abolir la Constitució de Cadis i es dedicà a perseguir als lliberals, encarcerant a molts d'ells i fent-los executar. Un en va ser en Luis Lacy que fou afusellat al Castell de Bellver a Palma de Mallorca. En Milans del Bosch va aconseguir fugir a Argentina, on va servir a l'exercit d'aquell païs. Anys mes tard, havent-se restablert a España el sistema constitucional, va poder retornar i recuperar el seu càrrec de Mariscal de Camp. A més va fer-se maçó i com a militar va perseguir als absolutistes que havien configurat l'anomenat Exercit de la Fe i havien promulgat una regència pròpia a la Seu d'Urgell.
Afusellament del General Torrijos i els seus companys lliberals a la platja de Màlaga, per ordre de Ferràn VII. Cuadre de Antonio Gisbert al Museu del Prado
La derrota d'aquesta facció
absolutista, donaria lloc el 1823 a la invasió dels Cent Mil fills de Sant
Lluís, tropa afavorida per les monarquies europees, que no acceptaven que a
España s'instaurés un règim de caire lliberal. Novament s'enfrontà als
francesos, sota les ordres del General Espoz i Mina, però en aquests
enfrontaments la sort no va estar de part seva i fou capturat i empresonat a
Perpinyà. Tot i així el van deixar en llibertat ben aviat i en sortir de la presó es quedà a França com a exiliat.
Quan en Ferràn VII li va cedir el Govern a la seva
dona, Maria Cristina de Nàpols i aquesta en els seus intents de restablir la
arruïnada economia del país, va
promulgar entre altres mesures un Decret d'Amnistia, en Milans del Bosch va tornar i es
refugià al Mas de Sant Vicenç de Montalt, on va morir el 1834.
Del seu primer matrimoni amb na
Manuela Pujol i Pastor, casats el novembre del 1796, va tenir tres fills: la
Joaquima (1797-1866), en Josep Maria (nat el 1801) i en Ramón (nat el 1806),
aquest dos també van ser militars.
De la segona esposa, na Francisca Mauri Comas, casats el gener del 1812, va tenir cinc fills més: en Llorenç (nat el 1811), en Joaquim (nat el 1812), en Rafael (nat el 1814), en Llorenç (segon, 1816 - 1878) i el darrer en Francesch. Excepte en Rafael, que va seguir administrant l'heretat de Sant Vicenç de Montalt, tots els demès ambé foren militars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada