Can Patatetes - i 4

Els hereus Millet

En la línia dels descendents del Mestre Millet, el fill que va tenir amb la Dolors Millet, en Lluis Maria Millet i Millet va seguir la tradició musical del pare. Es va casar amb Isabel Loras i ambdós es van dedicar a la música, vinculats a l'Orfeó Català, ell com a Director Artístic i compositor i ella era pianista.

 

Van tenir dos fills, en Lluis Millet i Loras i la M. Dolors Millet i Loras que també es van dedicar a activitats musicals relacionades amb el Palau de la Música Catalana. A la mort de na Isabel Loras, succeïda l'any 2013, la família va deixar de tenir la propietat de la casa del Masnou, Can Patatetes o Can Millet, que actualment es un residencia particular. Davant mateix però un retol informa sobre la historia de la casa.

 

En la línia de’n Joan, ja he assenyalat que el germà del Mestre, en Joan, havia tingut entre els seus fills un de nom Fèlix Millet i Maristany, que va néixer el 1903. Aquest amb el temps es convertiria en un genuí representant de la burgesia catalana.

 

Seguint la tradició religiosa de la família, s'enquadrà i arribà a dirigir la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de tendències catalanistes. El 1926 es va casar amb la filla d'un industrial, en Xavier Tusell, que a més era President de l'Asseguradora Barcelona.

La seva devoció religiosa però li va suposar problemes a Catalunya en començar la Guerra Civil i en el 1936 es va exiliar a Trieste. Allí va entrar a treballar en una coneguda Companyia d'Assegurances: L'Assicurazioni Generali, que havia absorbit a la Companyia del sogre.

 

Tornat a la península, es va establir a Sevilla, a la zona franquista, com a Delegat de la Generali. Allí va fer amistat amb el Cardenal Pedro Segura, que menystenia el republicanisme, però encara menys suportava a en Franco. Per això,  quan van denunciar a en Félix per catalanista la seva intervenció va ser cabdal per aturar el judici que li volien fer.

 

En retornar a Barcelona va prosseguir amb les seves activitats en el mon de les Assegurances i a més entrà a presidir el Banc Popular entre el 1945 i el 1956, donant pas més tard a dos cosins seus que tindrien un importantíssim renom en la gestió bancaria: els Valls i Taberner.

 

Va recuperar la propietat de la casa de l'Ametlla, en la que els anteriors propietaris, els Sindreu, havien estat assassinats quan la Guerra Civil. A partir d'aquell moment va ser la residencia familiar dels Millet descendents de la linia del germà Joan

 

Tot i la situació d'aquells anys,  en Fèlix Millet va seguir desenvolupant activitats de caire catalanista com a mecenes i per mitjans de la Associació Benèfica Minerva. El 1951 va accedir a la Presidència de l'Orfeó Català. Una altra de les seves accions va ser la fundació d'Omnium Cultural, del que va ser-ne el 1er. President.

 

En Fèlix Millet i Maristany va tenir cinc fills. Un d'ells, en Fèlix Millet i Tusell, també va arribar a President de la Fundació Orfeó Català, però es mes conegut per altres qüestions que s'han produït en època contemporània, que van comportar que fos acusat de corrupció i lladronici per la substracció de diners del Palau de la Mùsica Catalana,  jutjat i condemnat  i que produïren la seva destitució del càrrec l'any 2009. Aquests fets son prou coneguts i han estat difosos abastament pels mitjans.

 

 Bibliografía

 Nuria Vila i Miguel i Maria Villanueva i Margalef: “Lluis Millet i Pagés, retalls de vida”

 Albert Manent: “Fèlix Millet i Maristany”

 Josep Pla: “Homenots” Tercera sèrie.

 Marius Armengou i  : “Apunts d’un ex-vot negrer del Maresme"

Inventari Patrimoni Arquitectónic de Cataliunya - 8615

Bens culturals d'interés nacional