Estava buscant informacions sobre l'extinció de la Mancomunitat de Catalunya, propiciada per la intervenció del Dictador Primo de Rivera i amb objectiu de copsar quina era l'atmosfera que es vivia en els anys 1924-1925, època en la que es va produir l'esmentada extinció, vaig recórrer a l'hemeroteca de diferents medis per llegir articles publicats en aquells temps.
Entre la quantitat de publicacions examinades, em va sorprendre trobar aquest article sobre la mort d'una noia jove, el 21 d'agost del 1925, de la que es va especular si es tractava d'un suïcidi o d'un crim, donat que si be la noia va caure d'un cinquè pis en un edifici del carrer Escudellers, sembla que en l'autòpsia li van trobar una ferida a l'esquena, compatible amb l'entrada d'un projectil del calibre 6,35.
Encuriosit vaig seguir buscant informacions relacionades amb aquest fet, escomès per la sensació escampada amb la actual sèrie Crims que es dedica a intentar afegir llum a la foscor. Tractant d'esbrinar que va passar o qui van ser el o els responsables de crims o de fets , uns amb resposta i altres sense.
Ja d'avançada us diré que mai es va trobar el culpable d'aquest fet, que amb el temps es va anar esmorteint com a noticia, fins a desaparèixer del tot amb l'arxiu de les actuacions que es va produir el maig de 1926, o sigui, només nou mesos després del succés.
Qui era Dolores Bernabeu?
D'origen valencià, la família s'havia traslladat a Barcelona per a intentar trobar millors condicions de vida. Però com tantes altres en aquella època, els seus objectius es van esgarriar. Els somnis de convertir-se en una estrella del espectacle i gaudir d'un vida de luxes i distincions van aterrar quan amb 16 anys es va haver de dedicar a la prostitució per sobreviure.
Tenia una germana gran, de nom Virginia, que estava amistançada amb un element sòrdid, en Conrad Maynou, delinqüent i estafador habitual. Aquest fulano també es va embolicar amb la Dolores, el que ocasionà que la germana marxes a viure a Paris. El dia de la mort de la noia el Maynou estava a la presó, per una estafa que va fer a Mallorca, cosa que segurament li estalvià que l'acusessin de l'assassinat.
La Dolores freqüentava el carrer Escudellers per els seus "assumptes" i concretament la nit de la seva mort havia estat bevent en companyia d'alguns homes al Grill Room d'aquell carrer, establiment que encara existeix avui en dia.
El Petit Torino o el Palau del vermut.
Aquest establiment el va fundar el 1902 un italià anomenat Flaminio Mezzalama, que havia vingut a Barcelona el 1893 per a expansionar la beguda originaria de Turin, el vermut de la casa Martini&Rossi. Amb aquest propòsit va voler basar-se en un local emblemàtic i contractà per el seu disseny a l'arquitecte Puig i Cadafalch. El va obrir al carrer Escudellers i l'anomenà Petit Torino.
Seguint aquesta linia, va obrir més tard un local al nº 18 del Passeig de Gracia, que va anomenar Torino, i que segons testimonis d'aquella època i de les fotografies que en queden, era realment espectacular.
En la configuració i decoració d'ambdós locals hi van participar arquitectes, decoradors i professionals de renom, entre ells l'afamat decorador Ricard de Campmany, propietari del Castell de Santa Florentina, l'Antonio Gaudí, l'Antoni Maria Gallissà, en Pere Falqués, l'impresor Ermenegild Miralles, llums d'en Masriera, forjats d'en Quintana, ebenistes Calonge i fills...Els mobles els van importar des de Viena o Venècia.
Tot això no va tenir massa llarg recorregut. En morir en Mezzalama el 1911 es va tancar el local del Passeig de Gràcia, avui en dia una joieria i el del carrer Escudellers va ser adquirit per un restaurador, en Jaume Gibert que li va canviar el nom per Grill Room. En l'actualitat es manté amb el mateix nom i pràcticament la mateixa decoració de començaments del segle passat.
El Grill Room, en l'any 1925 tot i estar en el que ja es coneixia com a "Barri Xino" era molt freqüentat per membres de la burgesia catalana en busca de l'ambient que s'hi podia trobar per aquells entorns i aquest era l'escenari on es desenvolupaven les activitats de la Dolores Bernabeu.
Que va passar aquella nit?
Aquella nit la Dolores va estar alternant i beven en companyia d’un grup de persones. Sobre les 22:30 va decidir marxar per retirar-se, tot i que algunes versions assenyalen que en realitat van passar a seguir la festa en la vivenda on residia.
En un moment determinat sembla que li va demanar un paper a una veina. Aquest paper va ser trovat en ua capseta de bombons a la seva habitació, amb la inscripció de que no es culpes a ningú de la seva mort. La Dolores no sabia escriure i a penes podia posar el seu nom amb lletra de pal. Tot i així els perits caligrafs van acreditar que la nota l’havia escrit ella, en confrontar-la amb la signatura d’un compte.
Bibliografía: La mort misteriosa de Dolors Bernabeu. Josep Sala i Cullell
La Vanguardia, edició 25, 28,29 i 30 d’agost de 1925 - 2, 5 i 25 de setembre de 1925 i 6 d’octubre de 1925.
