Així va acabar l’efímera existència d’aquest vaixell, noliejat per la Companyia Sueca de les Índies Orientals a fi de realitzar transport de mercaderies entre Suècia i el llunyà Orient. De fet quan la roca Knipla Börö s’interposà en el seu camí, ben a prop del destí, transportava te, porcellana, espècies i seda, resultat del seu tercer viatge, dels tres únics que va fer.
No es coneixen els motius del naufragi. El mar estava en calma, la ruta era ben coneguda per el capità i el pilot responsables de les maniobres...
Gairebé tota la càrrega es va recuperar, el que va permetre que no es registressin pèrdues econòmiques i fins i tot es va produir algú benefici. Tampoc va haver de lamentar-se cap baixa de persones. M’agradaria conèixer la opinió dels responsables de la asseguradora de l’època.
Les restes del vaixell van romandre molts anys en el lloc del naufragi. El 1983 van començar les tasques per localitzar el que en quedava i tractar d’esbrinar com estava construït, informació que serviria com a base per fabricar una copia el més fidedigna possible de l’original, respectant a més les exigències de la navegació actual.
Finalment el 2003 es va avarar aquesta copia que realment impressiona i que des de aleshores s’utilitza com a vaixell escola, per investigació i rememoració de les rutes marítimes que seguia l’original. De fet aquesta estada hivernal a Barcelona es una etapa en la navegació cap a mars orientals.
Alguns d'aquests canons son originals recuperats
del vaixell enfonsat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada