27 de febr. 2022

Casa Coll i Regàs a Mataró

 


L'arquitectura modernista va suposar una transició que trencà amb els estils més clàssics vigents fins el segle XIX, derivant cap a formes més suaus i introduint en la construcció corbes, adorns, figures i escultures integrades en les estructures tant en els exteriors com en els interiors i
la utilització de materials diferents  en arquitectura com el ferro forjat. El Modernisme va canviar el concepte d'edificació, per a simultaniejar-lo amb el de obra artística.

Es conegut que a Catalunya entre els anys 1885 al 1910 es va produir una notable eclosió de l'arquitectura modernista, propiciada per la presencia de grans arquitectes com Rogent i Amat, Domènech i Montaner,  Puig i Cadafalch i el propi Antoni Gaudí, entre molts altres. I també per la presencia d'una burgesia propietària de grans negocis, que aprofitant aquesta corrent va encomanar la construcció de palaus, edificis, cases i també monuments funeraris, que els donaven una empremta especial en el seu àmbit econòmic i en la seva projecció social.

 

A la Casa Coll i Regàs  vull referir-me en particular, dissenyada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, dissenyador de nombrosos edificis modernistes per tot Catalunya i natural de Mataró, on va néixer.

 

Joaquim Coll i Regàs fou un empresari del sector del tèxtil, nascut el 1855 i descendent d'una família que arrencant des del seu besavi,  s'havia dedicat a la fabricació de peces de calceteria, mitges i gèneres de punt en general. A part dels mercats peninsulars, va tenir una gran projecció cap mercats centre americans, Cuba i Puerto Rico.

 

L'any 1897 va decidir transformar dues cases de la seva propietat, situades en el Carrer Argentona de Mataró, per a habitatge propi i li encomanà el projecte a l'esmentat Puig i Cadafalch, que el va dur a terme, tot i que no va ser ell qui va signar els planells de la construcció, segurament per temor a una possible incompatibilitat al haver estat l'Arquitecte Municipal.

 

Joaquim Coll no va ser un empresari típic de l'època. De fet, els seus competidors i altres empresaris el consideraven ben malament degut a les seves accions i reconeixements per al empleats de la seva fàbrica: va instituir un Patronat d'Obrers i Obreres l'any 1892, que estipulava la percepció d'estipendis per els treballadors i treballadores en situació de baixa deguda a malaltia o per part. A les dones se'ls reconeixia un permís d'un mes abans i un mes posterior al part.

 

Va ser el primer empresari que permeté l'acabament de la setmana laboral el dissabte al migdia i promogué salaris per damunt dels usuals en el sector. Tot això com he assenyalat, li procurà l'animadversió de la resta d'empresaris de la ciutat i per contra, el reconeixement dels seus empleats i de organitzacions i premsa de caire republicà, que així ho manifestà a la seva mort el 1904. També era conegut per les seves accions de mecenatge en l’ordre social (Hospital de Mataró) o artístic (Coral La Perla).

 

Joaquim Coll es casà una primera vegada amb Maria Magdalena Surià i Prats i tingueren cinc filles i un fill en l'espai de set anys. L'any del naixement del darrer fill va morir la dona.

 

Casat en segones núpcies amb na Dolors Jaumandreu, s'instal·laren a la casa del Carrer Argentona. L’any 1903 l’industrial va emmalaltir d’una malaltia mental que va dur a la seva inhabilitació i de la que en va morir l’any 1904, el dia abans de la celebració de Les Santes de Mataró.

 

La fàbrica havia experimentat una notable davallada econòmica, degut a la malaltia del seu propietari i també per la pèrdua del mercats centre-americans. Tant va ser així que una setmana abans de la seva mort l’havien subhastat i se la va quedar el metge barceloní Rafael Bofill.

 

La casa del carrer Argentona es va vendre també i a finals del segle passat pertanyia a la Caixa Laietana, que va utilitzar part dels jardins posteriors per a construir-hi un casal per la gent gran, d’un estil arquitectònic que xoca notablement amb el disseny modernista de la casa. Actualment la Fundació Iluro gestiona la casa Coll i Regàs i s’hi poden fer visites guiades.

 

 https://www.casacolliregas.cat/activitats/visites-guiades/ 








La façana de la casa està farcida de elements escultòric que es refereixen a l'activitat industrial del seu propietari, en aquest cas La Filosa, que sosté un fus. 


La sala central de l'edifici, il·luminada per la llum d'una claraboia modernista.

                                                                                                                                                               
                 Aquesta làmpada es l'original, signada per l'arquitecte Puig i Cadafalch.                                                                                                                                                                                                                                                              
Despatx del propietari de la casa
                                                                           Despatx del propietari de la casa                                                      
Això no es un baix-relleu, es una decoració pintada
Això no es un baix-relleu, es una pintura decorativa

El menjador. Les parets estan decorades amb pintures que evoquen paisatges del Nil. Es creu que segurament degut a que l'empresa comprava a Egipte el cotó amb el que manufacturava els seus productes.



Aspecte de la part posterior de la casa
Reixa exterior envoltada de simbologia del mon tèxtil,
com el gripau de l'esquerra que esta vestint-se amb uns pantalons.