La setmana vinent s'inaugura aquesta exposició en la que participo amb tres fotografies. El tema es molt obert: Productes.
Hi poden haver milions de temes susceptibles de ser objectiu de les fotografies i es fa una mica difícil el.legir-ne algun que tingui un factor diferencial que li doni caràcter exclusiu.
Es clar que es pot triar un tema i donar-li caràcter per mitjans de tècniques fotogràfiques, sigui en directe forçant les escenes o be per mitjans de tècniques d'edició, tipus photoshop o d'altres programes semblants.
Per no parlar de la utilització de Intel·ligència Artificial, amb la que segons el meu parer s'entra en una altra concepció que no te res a veure amb l'art fotogràfic, tot i que com a base es puguin fer servir fotografies convencionals.
Com he dit, participo amb tres fotografies, que son les que a continuació comento i que seguint la meva costum no es tracta únicament d'imatges sinó que al darrera hi han conceptes o histories que tenen relació amb el que les fotografies mostren.
La primera es un bodegó, tema ben conegut en l'Art Fotogràfic i amb connexions orientades cap a la fotografia gastronòmica, que en si es pot considerar en dues vessants: la professional en el camp de la publicitat que pretén destacar les qualitats de sabor i paladar i l'artística que emmarca el producte centrant-se en les imatges però sense entrar en les seves qualitats gustatives.
El vaig agafar de la bodega per fer la fotografia i pensant en llençar-lo després. La sorpresa va ser que el vi estava en bones condicions i el vam poder beure amb tranquil·litat.
En la segona vull destacar les contradiccions entre els objectes tecnològics actuals i la utilització d'allò que en diríem estris de tota la vida: una ploma estilogràfica. Malgrat les facilitats enormes que ens proporciona una Tablet encara som molts els que ens agrada sostenir en les mans una cosa que sembla tant passada de moda com aquesta ploma i en trèiem satisfacció ni que la fem servir només per redactar la llista de la compra. Experimentant aquesta sensació comprenc molt be els mestres de la cal·ligrafia japonesa, el shodo, que més enllà de fer unes curoses obres d'art, els serveix per aconseguir harmonia entre el cos i la ment.
El text de la carta es autèntic, la vaig trobar entre la correspondència del meu avi, si be no he pogut identificar a ningú dels personatges que es mencionen ni al signant de la carta, però clar, es un escrit de l'any 1905, 42 anys abans de néixer jo.
Es curiosa la intencionalitat de l'escrit, demanant a un personatge informació per verificar la certesa de les manifestacions d'un pretendent i les seves intencions respecte de la noia a qui pretenia. Suposo que aquesta mena de coses eren habituals en la societat d l'època.
I la última no te massa historia al darrera, es una fotografia dels cargols continguts en una caixa que guardo en el garatge. Son cargols dels que es van fent servir per mil coses i dels que sempre en sobren uns quants i com que no saps que fer-ne els vaig dipositant en aquesta caixa, per si son necessaris en alguna altra ocasió. Ocasió que rarament arriba, perquè quant en necessites algun difícilment coincidirà amb les característiques dels que tinc guardats.
O sigui que res de pensar que aquests cargols son els que vaig perdent i en conseqüència se m'afluixa la xaveta,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada