Un mosqueig

"Unos días antes de que empezara, la noches se hicieron más oscuras. Según el registro astronómico, la descripción de mi padre coincide con una rotura de la boveda celeste por causas desconocidas. En todo caso el cristal de la gran cúpula se recompone en unas horas, así que con el canto del gallo ya debería haber luz…Si se rompe la bóveda, ¿porqué hay menos luz? - Porqué se cuela la oscuridad del Universo."

 

Pàgina 119 del llibre del Xavier Ucles “La península de las casas vacías”. El dia 28 d’abril estava llegint aquestes paraules i reflexionava sobre l’escenari que pretenia evocar l’escriptor: els moments anteriors a la guerra civil, l’any 1936.

 

L'atmosfera que l'escriptor recrea d'aquells moments penso que te una certa correspondència amb l'atmosfera que estem vivint actualment: enfrontament de col·lectius diferents de persones, que bàsicament s'alineen en dos grans grups per la seva tendència:  esquerres i dretes.

 

Però dins de cadascun d'aquests grups també hi ha diferencies i controvèrsies entre subgrups atenent les diferents afiliacions a partits, si de cas de manera més notòria entre les fileres dels d'esquerra que entre les dels de dreta. Aquests estàn més orientats cap a una ideologia conservadora i de caràcter patriòtic (a conveniència) que exalten i obeeixen per damunt de tot, professant una unitat de criteri que els fa minimitzar les dissensions.

 

Contràriament al que fan els altres, els pretesos esquerrans, que les exacerben i les fan servir com eines per desacreditar-se entre si, obrint enormes forats que els impedeixen assolir objectius d'interès per la ciutadania.

 

I, segons l'Uclés, aleshores, en el juliol del 1936, es va produir una apagada. No se si metafòrica - he provat d'esbrinar si va ser real, però no n'he tret l'entrellat  - o va ser una evocació de la negror que se li venia al damunt a el país.

 

I el dia 28 d'abril passat sobrevingué una apagada general, de la que ningú en sap encara les causes. Una apagada general que de manera similar a quan vam patir la pandèmia ha obligat a la gent a quedar-se tancats a casa, a recórrer a la despensa per  cercar alguna cosa per menjar que no fos necessari cuinar, a fer servir una radio a piles per saber que estava passant, donat que no funcionaven ni els telèfons ni la TV i a il·luminar-se amb lots o espelmes.

 

Tot això m'ha portat a pensar en les recomanacions de l'Úrsula von der Leyen sobre la necessitat de disposar de kits de supervivència. I la suma de tot plegat m'ha produït un mosqueig notable.

 

De què ens estava tractant d'advertir l'Úrsula? Veient el panorama mundial amb conflictivitat per tot arreu: Russia- Ukraina, Israel-Gaza-Síria, l'Índia- Paquistà, repercussions de droga i delinqüència en paisos europeus, bel·licisme en nombrosos països africans...es possible que una apagada es pugui produir en qualsevol moment.