Palau Gari

 

A prop d’Argentona i amagat en mig de boscos i conreus es troba aquest palau, que sorprèn només veure’l. El va dissenyar i construir entre el 1898 i el 1900 l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch per encàrrec del financer Josep Gari i Cañas, que era cosí seu.

En Gari havia estat apoderat de l’Evarist Arnús, fundador de la Banca Arnús, especialitzada en activitats borsàries. A part de banquer i financer, també va exercir de polític.

 

L'Arnús, que morí el 1890, va llegar el negoci financer a un nebot seu, en Manuel Arnús, que era metge i a qui havia estat el seu apoderat, en Josep Gari, que era l'expert en els temes financers. Van establir la raó social Manuel Arnus i Cia., que el 1908 finalment es transformà en la Societat Anónima Arnús-Gari i funcionà fins que el 1942 l'absorbí el Banco Español de Crédito. En Garí morí el 1925.

 

Tant l’Arnús com en Gari devien de tenir gustos semblants en matèria d’habitatge. El primer va adquirir una gran extensió de terrenys a Badalona, ciutat per la que havia estat diputat. Aquests terrenys avui son de propietat pública i coneguts com Jardins de Ca l’Arnús. Una mica descuidats per cert i el que fou la residencia, en la que es diu que es va allotjar  l’Alfons XII quan la Gran Exposició del 1888, està completament malmesa i abandonada.

En Gari també es va fer amb una extensió impressionant de terreny a Argentona i es on va fer construir l’esmentat Palau Gari, que actualment es de propietat privada i no es pot visitar. No obstant la magnificència de les instal·lacions es pot albirar perfectament des de l’exterior a traves d’una tanca que per si sola ja es una obra d’art.

El palau te aparença externa de fortalesa, amb espitlleres, garites de vigilància i demés elements propis d’una construcció defensiva. Un element a destacar, ubicat en el jardí davant de la casa, es una font de cristall de baccarà amb una estàtua de Mercuri, que en Garí va adquirir a Josep Altimira, un indià que tot i haver fet una gran fortuna a Cuba, va acabar arruïnat.

En Puig i Cadafalch no va dissenyar únicament l’edifici, també la decoració interior, els elements ornamentals,  mobiliari, les làmpades, etc.

 

Hi ha una esglesiola, la capella del Cros, construïda el 1929.

 

Llàstima que no es pugui visitar, perquè si el que es pot apreciar dels jardins i les construccions des de l'exterior es impressionant, la descripció del que s'hi pot trobar a l'interior fa sospitar un festival d'art modernista.