Histories i troballes - coses que em vaig trobant gairebé a l'atzar: Els magnicidis

Casa de Joan de Canyamars, vista actual

Atemptat contra el rei Ferràn II d'Aragó.

Avui que he estat llegint la noticia de l’atemptat contra el candidat a la Presidència dels EEUU Donald Trump, m’ha vingut a la memòria un fet semblant més a prop de casa nostra, si be va passar cinc-cents trenta un anys enrere.

El 7 de desembre del 1492 un home es va barrejar amb els síndics dels camperols que havien participat en una reunió celebrada amb el rei Ferran II d’Aragó, que tingué lloc al Palau Reial de la Plaça del Rei de Barcelona.

La reunió estava orientada a dirimir com s'havia d'aplicar la sentencia arbitral emesa pel monarca al monestir de Guadalupe, amb la que es pretenia resoldre les disputes entre els pagesos de remença i els seus senyors, que anteriorment havien conduït a les guerres de remença. De fet obligava als pagesos a restituir castells ocupats i indemnitzar als senyors amb unes quantitats, que si be no eren importants, en conjunt semblava que la balança s’inclinava a favor del feudals. A canvi aquests renunciaven als mals usos com el maltractament i altres conductes abusives.

En realitat aquesta nova situació va ser la base per un alliberament de la pagesia, que va pogué acollir-se a la lliure contractació emfiteutica, deixant enrera el sistema feudal d'alou i que a partir del segle XV suposà un avançament pel camp català que ni a la resta de territoris de la península, ni tant sols en els d’Europa s’aconseguiria fins els segles XVIII i XIX.

L’home que es va infiltrar entre els síndics per acostar-se al rei era un pagès que no estava d’acord amb com s’havia d’aplicar l’esmentada sentencia arbitral per que suposava que en definitiva la propietat seguiria sent dels nobles, tot i que algunes versions el consideren un llunàtic que volia ser rei enlloc del rei. I quan aconseguí ser-hi a prop, traient una espasa que duia amagada li clavà a en Ferran el Catòlic un cop al coll que no va ser una ferida mortal gràcies a que impactà en la cadena del Toison d'Or que el monarca duia posada i de la que es recuperà en breu temps. Els guardaespatlles i concretament Iñigo López de la Cuadra que va perdre un braç en la baralla, van immobilitzar immediatament al pagès, de nom Joan de Canyamars i veí d'aquesta localitat del Maresme. López de la Cuadra es retirà sota la protecció del rei a Somorrostro (Bilbao) i obrí una saga familiar en la que sembla s'hi comptava en els nostres dies en Miguel de la Cuadra Salcedo, però aquesta es una altra historia.

La casa de'n Canyamars, tot i que modificada reestructurada amb posterioritat, encara existeix.

Dos dies més tard desprès d'haver-li arrencat la confessió de que ho havia fet perquè sentia la veu del diable que l'aconsellava en aquest sentit, al regicida el van esquarterar en mig d'uns ordalia de tortures comeses de mentre els passejaven per la ciutat.

La reina Isabel volia marxar corrent, perquè considerava que l'atemptat era una conxorxa dels barcelonins en contra de la monarquia, però finalment els Consellers van convèncer a la parella reial perquè es retiressin al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) on continuaria el restabliment del monarca i aprofitarien per esperar allí el retorn de l’Almirall Cristòfol Colom.

A qui va atemptar contra el candidat Trump, que a més havia matat a altres dues persones, el van eliminar amb un tret net d'un franc tirador de la policia. I com a resultat, es possible que hagi proporcionat a en Trump un inesperat recolzament de cara als seus votants per les properes eleccions d'Octubre.