2 de juny 2023

Can Verboom

 

Dies enrere un amic em va preguntar qui havia estat aquest personatge del que duen el nom uns jardins ubicats a prop d'on visc. Si heu llegit Victus, novel·la d'àmbit històric escrita per l'Albert Sánchez Piñol, ja tindreu alguna referencia de qui va ser aquest senyor, en Joris Prosper Van Verboom.

 

Nascut l'any 1665 a Brussel·les era fill d'un militar al servei d'Espanya en els Països Baixos, en Corneli Verboom. Seguint la tradició familiar també va fer carrera com a enginyer a l'exercit espanyol. Part del seu aprenentatge el va rebre d'un altre "geni" militar, el francès Montauban.

 

En la seva executòria, a part de les accions de caire pròpiament militar, com la seva intervenció en el setge de Barcelona del 1714, el de Mesina el 1718 o el de Gibraltar en el 1727, s'hi pot trobar la generació de nombroses obres de construcció, gairebé sempre relacionades amb objectius militars.

 

Per exemple, va ser el responsable de construir la Ciutadella de Barcelona, instal·lació de trista memòria per els barcelonins i especialment pels del barri de la Ribera, que van ser expulsats de les seves llars amb aquest propòsit. Per a donar una sortida als damnificats va suggerir construir una barriada en el lloc que ocupava antigament l'illa de Maians i fins i tot tingué cura en el disseny de les cases per que no destorbessin la trajectòria dels projectils disparats des dels canons ubicats a la Ciutadella.

 

Aquesta proposta no es va realitzar en aquell moment però el 1753 el Marqués de la Mina la va recuperar i es construí el barri de la Barceloneta, fent servir part de les idees d'en Verboom.

 

A tall de curiositat l'actual edifici del Parlament Català era en origen el polvorí incorporat entre la resta de les construccions.

 

En Verboom tingué un destacat paper en l'assetjament i bombardeig de Barcelona, a les ordres del Duc de Berwick i per això utilitzà els seus coneixements sobre la configuració i estructura de la ciutat, adquirits durant el seu captiveri el 1710, havent estat capturat a la batalla d'Almenar.

 

Anteriorment, el 1709, el rei Felip V li havia encomanat la creació del Cos d'Enginyers Militars Espanyols. Aquest captiveri va interrompre la missió, però un cop alliberat el 1712 des de Viena, a conseqüència de les negociacions del Tractat d'Utrecht, es posà immediatament a les ordres del rei, reprenent la comesa i  responsabilitzant-se dels sistemàtics bombardejos que va patir la ciutat fins que va caure en mans dels borbònics.

 

Desprès va tenir intervenció en moltes activitats relacionades amb obres de caràcter militar i fortificacions, tot i que no es va limitar a aquest camp, sinó que també va impulsar obra civil, en menor intensitat però: l'edifici de la Fàbrica de Tabacs de Sevilla, el Port de Ceuta o el Canal d'Urgell entre altres.

 

Va arribar al càrrec de Capità General de Catalunya i Felip V el va dignificar amb el títol de Marqués. Segurament amb intenció de retirar-se, va adquirir uns terrenys i una masia fortificada del Segle XIV a Premià de Dalt, però només la va habitar durant 8 anys. El mateix any de la seva mort, el 1744 als 79 anys, la va vendre a un llibreter de Barcelona, en Francesc Ribes.

 

En l'actualitat aquesta finca comparteix espai amb una entitat dedicada a l'organització de casaments i banquets, que precisament es el seu nom: "El Banquet".

 

Davant de Can Verboom es pot observar el que queda de l'efímer monument que estava ubicat en aquests jardins: el d'en Jordi Pujol.

 

Joris Van Verboom es un personatge poc conegut i controvertit. El llibre de'n Sánchez Piñol li va posar el focus al damunt, situant-lo en el marc de la guerra de Successió i la imatge que en dona no es precisament massa positiva. Hi ha nombroses coincidències en aquesta valoració, de manera important entre els que s'estimen perjudicats per aquells fets i el tracte rebut posteriorment des dels Governs espanyols. Se´l tenia considerat com un "Carnisser".

 

D'altra banda hi ha qui el defensa, afirmant que en definitiva no era més que un militar professional que complia amb el seu deure. Qui el defensa normalment son persones vinculades a estaments militars o que estan en contra de les posicions catalanistes.