"Hay hombres y pueblos que sufren por no ser queridos: son aquellos que tienen una naturaleza femenina. Pero una nación fuerte, sin perjuicios, osada, como es la nación toscana, a la cual no ha querido nunca nadie y que desde hace siglos está acostumbrada a la sospecha y a la envidia de los demás, ¿por qué tendría que sufrir por ello?
Be segueix més o menys per aquesta linia i a mi, no se, em recorda algo. Tot i aixì no sembla que la Toscana s'hagi independitzat d'Italia. Qui ho haurà sabut fer millor? El llibre es del 1959 i suposo que aleshores els censors no s'hi devian de fixar massa.
En Malaparte va fer tots els papers de l'auca: de fascista amb en Mussolini, periodista per nombrosos mitjans de diferents colors, escriptor de llibres, col laborà amb uns i altres, fins i tot amb els nord-americans, va viure mil embolics i la mort el va cercar poc després de rebre el carnet del PC Italiá, això si, comfortat amb les liturgies catòliques a les que s'havia acullit oportunament.
Abraçada de tarda de somnolencia i vent a l'Empordà, la Toscana catalana