Els magnicidis - Joan de Canyamars

Casa de Joan de Canyamars, vista actual

Atemptat contra el rei Ferràn II d'Aragó.

Avui que he estat llegint la noticia de l’atemptat contra el candidat a la Presidència dels EEUU Donald Trump, m’ha vingut a la memòria un fet semblant més a prop de casa nostra, si be va passar cinc-cents trenta un anys enrere.

El 7 de desembre del 1492 un home es va barrejar amb els síndics dels camperols que havien participat en una reunió celebrada amb el rei Ferran II d’Aragó, que tingué lloc al Palau Reial de la Plaça del Rei de Barcelona.

La reunió estava orientada a dirimir com s'havia d'aplicar la sentencia arbitral emesa pel monarca al monestir de Guadalupe, amb la que es pretenia resoldre les disputes entre els pagesos de remença i els seus senyors, que anteriorment havien conduït a les  guerres de remença. De fet obligava als pagesos a restituir castells ocupats i indemnitzar als senyors amb unes quantitats, que si be no eren  importants, en conjunt semblava que la balança s’inclinava a favor del feudals. A canvi aquests renunciaven als mals usos com el maltractament i altres conductes abusives.

En realitat aquesta nova situació va ser la base per un alliberament de la pagesia, que va pogué acollir-se a la lliure contractació emfiteutica, deixant enrera el sistema feudal d'alou i que a partir del segle XV suposà un avançament pel camp català que ni a la resta de territoris de la península, ni tant sols en els d’Europa s’aconseguiria fins els segles XVIII i XIX.

 

L’home que es va infiltrar entre els síndics per acostar-se al rei era un pagès que no estava d’acord amb com s’havia d’aplicar l’esmentada sentencia arbitral per que suposava que en definitiva la propietat seguiria sent dels nobles, tot i que algunes versions el consideren un llunàtic que volia ser rei enlloc del rei. I quan aconseguí ser-hi a prop, traient una espasa que duia amagada li clavà a en Ferran el Catòlic un cop al coll que no va ser una ferida mortal gràcies a que impactà en la cadena del Toison d'Or que el monarca duia posada i de la que es recuperà en breu temps.  Els guardaespatlles i concretament Iñigo López de la Cuadra que va perdre un braç en la baralla, van immobilitzar immediatament al pagès, de nom Joan de Canyamars i veí d'aquesta localitat del  Maresme. López de la Cuadra es retirà sota la protecció del rei a Somorrostro (Bilbao) i obrí una saga familiar en la que sembla s'hi comptava en els nostres dies en  Miguel de la Cuadra Salcedo, però aquesta es una altra historia.

La casa de'n Canyamars, tot i que modificada reestructurada amb posterioritat, encara existeix.

Dos dies més tard desprès d'haver-li arrencat la confessió de que ho havia fet perquè sentia la veu del diable que l'aconsellava en aquest sentit, al regicida el van esquarterar en mig d'uns ordalia de tortures comeses de mentre els passejaven per la ciutat.

 

La reina Isabel volia marxar corrent, perquè considerava que l'atemptat era una conxorxa dels barcelonins en contra de la monarquia, però finalment els Consellers van convèncer a la parella reial perquè es retiressin al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) on continuaria el restabliment del monarca i aprofitarien per esperar allí el retorn de l’Almirall Cristòfol Colom.

A qui va atemptar contra el candidat Trump, que a més havia matat a altres dues persones,  el van eliminar amb un tret net d'un franc tirador de la policia. I com a resultat, es possible que hagi proporcionat a en Trump un inesperat recolzament de cara als seus votants per les properes eleccions d'Octubre.

 

1 - Dibuix de l'època sobre l'atemptat

                                                                                                                                                2 - Monestir de Guadalupe, vista actual.     

3 - Església de Sant Esteve a      

Canyamars.

4 - Claustre de Sant Jeroni de la Murtra

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        

                                                                               

5 - Finestral gòtic del segle XV conservat a la Casa Canyamars

Castell de Santa Florentina - Sant Vicenç de Montalt

 

                                                                                                                                                                                                                                              La Sala Noble, presidida pel quadre de Pau Bejar, amb l'escena de la llegenda de les quatre barres de Guifré el Pilós

Circulant per la C32 en direcció a Barcelona, a l'alçada de Canet, se'l pot albirar per un moment a la dreta. Una construcció que si no saps que hi es et sorprèn, perquè no t'esperes veure un castell d'aparença neo-gòtica tant a prop de l'autovia. 

El castell actual està edificat damunt de restes de construccions més antigues, que segurament es remunten a l'època romana, possiblement una domus que explotaría el cultiu de la vinya en les terres circumdants.

Oficialment les referències que se'n tenen son del 1024 a nom del seu propietari en Gaudamir de Canet. Les torres fortificades, que li donen l'aparença predominant actual van ser construïdes més tard per el cavaller Ferrer de Canet que morí el 1251 i que va ser qui inicià el llinatge que a través d’aliances, matrimonis i herències ha arribat fins els nostres dies i dels que els darrers representants han estat els Montaner i els Campmany.

Tocant els Montaner, Julia de Montaner, esposa de Ricard de Campmany i filla de'n Ramón de Montaner i Vila, el creador de l 'editorial Montaner i Simón a l'edifici del carrer Aragó, on avui en dia resideix la Fundació Tapies, va morir el 1964 i la propietat dels castell va passar a nom de les seves netes,  Només la part de l casa forta roman en mans de les dues germanes Campmany i la resta va ser venuda el 2014 a una societat russa.

L'aspecte actual es degut a l'arquitecte modernista  nebot d’en Ramon Montaner, Lluis Domenech i Montaner, qui entre el 1908 i el 1910 va aconseguir harmonitzar l'aspecte medieval del castell amb aportacions arquitectòniques modernistes, no únicament en la seva estructura, sinó també en elements com vitralls, forjats, artessonats il·luminació, banys o mobiliari. També dissenyà la cripta on es enterrada la dona d’en Ramón Montaner, na Florentina Malatto-Dotto, per la qual i sota l'advocació  de Santa Florentina es confirmà el nom del Castell. 

Pel que fa als Campmany, en Ricard de Campmany era fill d'un comerciant barceloní, casat amb la germana de la dona d’en Lluis Domenech i Montaner. Es va dedicar a la pintura i a la creació d'elements decoratius, pel que va tenir una intervenció notable en la reconstrucció del Castell de Santa Florentina, Com a decorador va tenir una projecció important, col·laborant amb altres figures de la creació modernista catalana, com en Gaudí, Gallissà, Falqués, Masriera, etc. en l'ambientació de locals importants. Com per exemple el Cafè Torino, la vermuteria del Passeig de Gracia, que atenent a les poques fotografies que hi han era veritablement espectacular.

Avui en dia, a part de pogué visitar-lo, el Castell es dedica a l'organització d'esdeveniments com casaments, celebracions, convencions, etc. Alguns d'ells tant curiosos com la celebració  la festa dels morts vivents, amb les seves consegüents disfresses i decoració en consonància...

En el pati d'armes es poden observar diverses gàrgoles, però hi ha una que crida l'atenció  damunt de les altres i es la que representa una figura amb un nas prominent. Es diu que aquesta figura correspon al rector de l’església de Canet en l’època d’en Lluis Montaner, personatge que sembla que volia posar massa el nas - mai millor dit - en els temes dels Castell i l'arquitecte per ridiculitzar-lo el va fer plasmar en la figura de la gàrgola esmentada.

Ha estat escenari per rodatges de pel.licules i series, entre elles Joc de Trons. Els jardins que envolten el Castell també son mereixedors de fer-hi una bona passejada.

Les torres fortificades van ser incorporades per en Ferran de Canet, ambaixador davant de la Cort Pontifici d'Avinyó. En una d'elles es van guardar les reliquies de Santa Florentina, que li va donar el Papa Benet XII i que van suposar el nom del castell, refermat per el nom de la dona de'n Ramón Montaner, que es enterrada a la cripta del Castell

Entrada principal

Galeria de la primera planta. Moltes de les estançes del Castell van ser reconstruides amb peces provinents del Santuari del Tallat (Vallbona de les Monges)

La llar de foc en la Sala Noble del Castell 

                                                                                                                                                                 

Un dels dormitoris. El castell va estar habitat com a vivenda fins el 2014                                                                                                                                                                                                                                                                                       l                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              

                                                                                                                                                                      

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        Altres vistes del Pati d'armes                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                       

                                                                                                                                                                                                                                                                        

                                                                                      

L'escultor Carles Flotats i Galtes, originari de Canet de Mar, va ser el creador de les gàrgoles del Castell. Flotats es centrà en la escultura d'imagineria religiosa, seguint les passes del seu pare i per perfeccionar les seves obres fins i tot estudià anatomia en l'hospital Clínic. Aquesta es la referida al rector de l'Esglèsia  de Sant Pere i Sant Pau.